divendres, 31 de gener del 2014

Graham Avery al Parlament Escocès

Graham Avery és professor d'Oxford i director general honorari de la Comissió Europea. És considerat un dels màxims especialistes en l'ampliació comunitària. Actualment forma part de la direcció  de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony's College de la Universitat d'Oxford. 
Fou un dels negociadors principals per a aconseguir l'adhesió de la Gran Bretanya a la Comunitat Europea. Aleshores va passar a treballar per a la Comissió Europea, on va estar entre el 1973 i el 2006, fent negociacions d'adhesió de nous països. Va dirigir personalment l'entrada d'Àustria, va formar part dels equips que negociaven l'adhesió de Finlàndia i Suècia i també va participar en la fracassada negociació amb Noruega.
Durant el procés d'entrada de la majoria de països de l'antiga Europa de l'est va actuar com a assessor principal de la Comissió i fou l'encarregat de revisar les aplicacions d'entrada de molts d'aquest països.




Cap al minut 24 diu literalment que malgrat la "constitución española"
y la "indivisibilidad de su nación"
en cas de declaració unilateral de la Independència de Catalunya
aquesta quedaria dins la Unió i els països membres la reconeixerien

dimecres, 15 de gener del 2014

La casta xucladora

 L'economia espanyola en contrast amb l'economia catalana vista per El Centre Català de Negocis


Abundant en el mateix concepte : Germà Bel


I Niño Becerra clamant al cel per la manca d'inversions a Catalunya (una vegada mes):“Primer la pasta, segon les transferències pendents, tercer,  la independència.”

dijous, 9 de gener del 2014

El discurs de la por (2)

S'ha preguntat la UE, per un sol moment, si Catalunya voldrà formar-hi part?

En aquest article s'apunta tímidament per aquesta possibilitat: http://www.vilaweb.cat/mailobert/4165962/quan-parlem-dindependencia-fem-pas-broma.html

S'ha preguntat la OTAN , per un sol moment, si Catalunya voldrà formar-hi part o s'estimarà més alinear se amb Moscou o  Pekin?

Quan en Junqueras torni a la UE no aniria malament una segona declaració incendiària en aquest sentit.

Hauriem de començar a fer por nosaltres!

dijous, 2 de gener del 2014

Sentència de l'Haia sobre Kosovo

Es veu que els nostres polítics això no s’ho han llegit  Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia:
“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.”

No inventem! Aquests anuncis apareixen de tant en tant a la bústia de correu. Demanant que es facin còrrer. Siguem seriosos i anem a les fonts


Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia:
http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16012.pdf

dijous, 26 de desembre del 2013

Com hauria de ser la Catalunya del futur

Entrevistes amb independència

És interessant conèixer l'opinió de diferents experts sobre aspectes de la cosa pública en el marc d'una Catalunya independent

divendres, 20 de desembre del 2013

Fiscalitat en una Catalunya independent




El pressupost de la Generalitat pel 2014 puja a la quantitat de (53.501.324.000 € ),  cinquanta tres mil cinc cents milions  d'Euros

Un pressupost "de misèria" com l'han qualificat tots els partits polítics.

Quins ingressos fiscals, doncs, hauria de tenir la Generalitat per fer un pressupost normal, no cal que diguem ric?

El CATN preveu uns ingressos de 70.000 milions  i amb una fortísima fiscalitat es podria arribar als 100.000 milions , però la Seguretat Social ja ens costa 30.000 milions

No cal ser un gran matemàtic per veure que incloent la SS el mínim d'ingressos que hauria de tenir la Generalitat fora de 83.500 milions d'Euros. I per fer un pressupost "ric" potser s'hauria d'arribar als 100.000 milions i suportar una fiscalitat com la de Suècia que es del 50%



Si partim que la xifra del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya se situa al voltant dels 200.000 milions d‟euros anuals, podríem estimar els resultats de l‟aplicació del sistema tributari en funció de la taxa de pressió fiscal que consideréssim com a referència del nostre càlcul. Així doncs, aplicant la mitjana de pressió fiscal de l‟Estat espanyol durant els últims cinc anys (34 per cent), obtindríem que els ingressos a recaptar, per a tots els conceptes tributaris (incloses les cotitzacions a la Seguretat Social) se situarien al voltant dels 70.000 milions d‟euros anuals.
Si enlloc de la taxa espanyola, apliquéssim la taxa de pressió fiscal mitjana de la Unió Europea (40 per cent), obtindríem una estimació d‟ingressos de la Generalitat de Catalunya al voltant de 80.000 milions d‟euros. Si apliquéssim la taxa de pressió fiscal dels països europeus que més recapten (entre el 45 per cent de França o el 50 per cent de Suècia), obtindríem que el sostre de la recaptació fiscal a Catalunya estaria situat al voltant dels 100.000 mil milions d‟euros anuals.
Probablement, la capacitat tributària del conjunt dels contribuents catalans es pot estimar entre 70.000 i 100.000 milions d‟euros anuals i, per tant, en un escenari de plena sobirania fiscal, són les magnituds a considerar per a determinar el grau d‟eficiència de la gestió que pugui fer l‟Administració tributària de Catalunya.

Informe del consell assessor per la transició
Pressupost Generalitat 2014

dijous, 14 de novembre del 2013

El discurs de la por

Junqueras amenaça Espanya d'aturar l'economia catalana una setmana

En una conferència al parlament europeu defensa 'la democràcia per damunt de les constitucions'
El president d'ERC, Oriol Junqueras, va advertir ahir a les institucions espanyoles que Catalunya utilitzaria 'tots els instruments de mobilització social democràtica' que tingués a l'abast i va amenaçar d'aturar l'economia espanyola durant una setmana. 'Atès que Catalunya representa una quarta part dels ingressos fiscals de l'estat espanyol i atès que nosaltres hem demostrat que podem fer sortir dos milions de persones a les carreteres, algú creu que no som capaços d'aturar l'economia catalana durant una setmana? I si ho fem, quin impacte tindrà sobre el PIB espanyol? I quina opinió en tindran, els creditors, del deute espanyol? I què li passarà, a la prima de risc?', va demanar, de Brussel·les estant.
Escolteu ací les declaracions:
Junqueras va explicar en una conferència al parlament europeu el procés d'independència de Catalunya. 'Esperem que a la UE predominin els drets democràtics, no els interessos particulars i egoistes d'un estat en concret', va dir. Així mateix, va declarar amb convenciment: 'Si la societat continua empenyent, trobarem la manera de fer el referèndum.' Les eleccions plebiscitàries –digué– no són pas la via preferida d'ERC, malgrat els bons resultats en les enquestes: 'No tenim cap temptació de convocar eleccions avançades.'
Junqueras va participar a Brussel·les en la conferència 'The right to decide: A democratic right', que organitzava l'Aliança Lliure Europea, informa Laura Ruiz Trullols.
Des del Parlament Europeu, d'on Junqueras fou diputat del juliol del 2009 al desembre del 2011, va advertir a la direcció del PSC: 'La força i la constància de la societat catalana donaran la raó o la negaran a les accions que facin els partits polítics. Òbviament, nosaltres mantenim la nostra mà oberta a tothom, però no renunciarem en cap cas als objectius que volem assolir.'
També va parlar del dret d'autodeterminació: 'És un dret habitual a Europa. Si hi ha res que caracteritzi l’època contemporània és la creació de nous estats. És un dret normal. La societat catalana aspira a afegir-se a aquesta normalitat democràtica de poder escollir el seu futur lliurement.'

I encara: 'A Europa ningú no pensa que Escòcia pugui quedar fora de la UE; tampoc que si Flandes s’independitzés deixés de formar-ne part, entre més coses perquè la capital europea en quedaria fora. Des del punt de vista legal no hi ha cap tractat ni directiva que prevegi l’exclusió de la UE de les societats que exerceixin els seus drets, com ara el de l’autodeterminació. La democràcia és per sobre dels marcs constitucionals, i així ho diuen les sentències del tribunal de l'Haia.'
Junqueras va avisar que si l'estat es negava a autoritzar la consulta, ERC es mantindria 'fidel a la causa de la democràcia, al dret dels ciutadans a votar, a la interpretació dels principis generals del dret i a la jurisprudència del tribunal de l'Haia que determina que la democràcia és per sobre dels marcs constitucionals'.